Article publicat a “Els Colors” del mes de desembre del 2013
Actualment s’ha vist que la carència de vitamina D és ja una pandèmia. A la península, el 45% de la població es veu afectada per aquesta carència. La principal causa es troba en la evolució del nostre estil de vida: més sedentari, amb més protecció (solar i altres). Pocs aliments contenen la vitamina D i ja o són suficients per cobrir les necessitats, sobretot al període d’hivern. Ara, a part del seu paper reconegut per tothom sobre l’absorció del calci, cada vegada més estudis ens informen sobre aquesta vitamina i ens diuen que té altres papers imprescindibles sobre la nostra salut:
Efecte sobre la immunitat: La vitamina D és un immunoregulador, estimula les defenses davant diferents infeccions. En alguns estudis, s’ha demostrat l’efecte positiu sobre l’asma (sempre i quan millorem la dieta).
Relació amb el risc cardiovascular: Un estudi diu que una concentració baixa de calcitriol (forma activa de la vitamina D) sol estar associada a un augment significatiu de la prevalència de diabetis tipus 2, hipertensió, hiperlipidèmia, accident vascular cerebral. La vitamina D té una acció directa sobre les cèl·lules endotelials vasculars i controla la secreció i la sensibilitat a la insulina, disminueix la inflamació, etc.
És molt important que sobretot a l’hivern, que tenim menys sol, consumim vitamina D. Primerament que no ens posem protecció solar ja que el sol ja no és intens, per altra banda procurar ingerir aliments rics en vitamina D: sardines cuinades al forn o al vapor (no planxa), ous ecològics, pipes de girasol, bolets, gambes, etc. Hi ha altres aliments rics en vitamina D com és el salmó i la tonyina, però no us recomano prendre’n, almenys de manera habitual, perquè actualment tenen una concentració de mercuri més elevada degut a la gran capacitat d’absorció d’aquest mineral tòxic a través del mar.
És per això que pot ser fàcil que hi hagi dèficit de vitamina D, llavors s’hauria de complementar amb una vitamina D natural, no artificial ja que el nostre cos té receptors específics per la vitamina D natural i que no la reconeixeria en altres estats.
Us puc dir que segons diferents estudis, més del 40% de la població major de 50 anys sol tenir deficiència de vitamina D. Els primers símptomes de dèficit de vitamina D hi veiem uns nivells reduïts de calci i fòsfor. Pot estar acompanyat per debilitat muscular, immunitat baixa, irritabilitat, gana alterada i en alguns casos sudoració excessiva.
En nens i bebès, la deficiència severa de vitamina D produeix una incapacitat de l’os per mineralitzar-se (raquitisme), però no cal arribar aquí, poden tenir-ne dèficit no tan sever, però igualment un dèficit que igualment s’ha de tractar.
Hi ha població amb més risc de patir dèficit de vitamina D: persones de pell fosca (sintetitzen menys vitamina D), envelliment (es redueix la capacitat de sintetitzar la vitamina D), gent que es posi moltes cremes de protecció solar cobrint tota la pell, persones amb símptomes de malabsorció del greix, persones amb obesitat.
Tot i això s’ha de vigilar no prendre’n en excés ja que és una vitamina liposoluble i es podria acumular a nivell orgànic.
Si teniu alguna suggerència o dubte em podeu localitzar al 678 933437 o a través de la pàgina: www.martaexposito.cat
No hi ha comentaris